Per fi som dimecres al vespre!!! Ja fa dies que estic ansiós per jugar aquest partit. Després de portar un seguit de victòries ens posicionem entre els tres primers dels 12 equips que juguen a la lligueta. Precisament aquest partit és especial, si guanyem, i els primers punxen dos partits, podem arribar a quedar els primers del grup. Juguem contra els 3ers, es fan anomenar SERIAL FUCKERS (no cal traducció del nom, només per això ja mereixen anar 3ers). Aquest equip té el màxim golejador de la lliga amb 14 gols, arxienemic del nostre TINO que en porta 12, si perdem, correm el risc d'allunyar-nos massa del nostre objectiu, per en Tino l'aspiració de pixixi de la lliga i també el nostre orgull. L'aposta és gran, però som grans jugadors!!!!
LA CRÒNICA D'UN GRAN PARTIT!!!
Arribo al camp d'esports, tot entrant al parking miro si veig algun cotxe dels meus company, no ha arribat ningú encara, tot observant el rellotge me n'adono que encara falten 30 minuts pel partit, està clar que m'he deixat portar per les ganes de posar-me les botes i començar a tocar la pilota.
Arriba el primer, en Julio. Com sempre ens saludem amb una forta abraçada, ens fem un parell de bromes fent referència a lo lletjos que som i em diu que avui ve abans perquè li ha tocat rentar els uniformes (a mi no m'enganya, té tantes ganes com jo de jugar el partit).
Entrem al vestidor i començem a treure les equipacions, en Julio té la gran idea de separa les samarretes, plegar-les amb el número mirant cap a dalt i sense deixar de col·locar va comentant que serà un extra de motivació de cares al partit, per nosaltres i pels nostres companys. Sense pensar-ho l'ajudo a col·locar i en 3 minuts acabem, uns segons per contemplar la nostre obra d'art, i mentre em começo a treure la roba em ve el cap la imatge d'un vestidor de primera divisió, Julio l'has encertat, quina gran idea, em veig capaç de guanyar tot sol el partit.
Van arriban la resta de jugadors, el primer en Víctor, seguit d'en Tino i en Guillem, en Juli també i finalment el nostre porter. Fan broma de com estan col·locades les equipacions, però es nota que els agrada. L'extra de motivació fa l'efecte desitjat!
Ja som 7, podem començar el partit. Pregunto per en Dani i en Sebas, en Tino em diu que arribaran amb 5 minuts de retard, sento una mica d'inseguretat ja que són 2 dels tres millors defenses de l'equip.
Baixem al camp i començem a escalfar, els Serial Fuckers estan a la part dreta del camp i nosaltres a l'esquerra. De sobte arriba l'arbitre, ens saluda mentre va disposant tot pel gran derbi. Sóc el primer en d'onar-li la mà (espero que ho tinguis en compte a l'hora d'arbitrar maleït jutge!) Falta menys d'un minut perquè tot començi. En Tino fa les col·locacions, em posa de defensa lateral, la posició perfecte per un esquerrà, llàstima que jo sigui dretà! Penso que no puc rellevar la feina d'en Dani, ell sí que és equerrà i miro cap els vestidors, ni rastre d'ell ni d'en Sebas.
M'entre l'àrbitre s'enduu el xiulet cap a la boca, jo estic fent els últims estiraments, siguent conscient de què necessitaré tota la potencia i velocitat d'aquest cos, no vull que em falli res avui, tinc ganes, preparació i els millors companys, segur que guanyarem!!! Començen les primeres passades, l'infern està servit, ara hem de veure com ens el menjarem....
Com un valent aficionat interpreto el paper que m'ha tocat i defenso la incòmode posició perfecte per un esquerrà, aguantem la seva primera embransida i la segona i la tercera, contestem amb la mateixa contundencia, ells aguanten la primera, la segona i la tercera....
En Juli i en Guillem combinen bé, en Tino de moment no té el dia... En Julio de defensor central sembla que no es mogui però sap molt bé el que es fa. En Víctor aconsegueix una bona defensa lateral gràcies a la seva gran velocitat, jo hi poso ganes me'n surto prou bé però no estic del tot còmode.
Miro fora del camp, per fi ha arribat en Dani, no m'ho penso dues vegades i faig un ràpid canvi, ens toquem la mà, ell entra al camp i jo surto. He jugat només 5 minuts però sóc conscient que ell és en Jimy Hendrix de la defensa esquerra i ho farà molt millor.
Arriba en Sebas i de seguit entra com a defensor central, quina seguretat que sento, veig la millor defensa de la lligueta junta, en Julio, en Sebas i en Dani, tot seguit en Víctor es reposiciona, en Guillem em demana canvi i em toca ocupar la posició d'en Tino com a únic davanter de l'equip.
Per fi em sento com peix a l'aigua, començo a còrrer, a presionar la sortida de la defensa rival, els centrals Juli i Tino em veuen, els animo a presionar. Els Serial Fuckers no entenen què està passant, totes les pilotes que volen treure les tiren fora, els tenim anulats, és el moment de començar a torejar a la bèstia, de preparar les banderilles i de fer sagnar l'animal.
En Juli, fent una diagonal, marca el primer i en Tino el segon...Jo no puc ser menys, poso la 5ena, pressiono tant que me n'adono que sóc molt més ràpid que cap dels tres defensors contraris, em creixo, no em canso (els dies de còrrer per la Devesa donen el resultat esperat i més) no necessito concentrar-me en la respiració, ni en la musculatura, és automàtic i sembla que no tinc límits, noto que els bessons estan al 110 % i les botes s'agafen com si fossin urpes de gat. En Tino xuta i el Ca Cèrver contrari aconsegueix aturar la pilota però no agafar-la.
Veig la pilota sola, de sobte tot es comença a ralentitzar, ningú va cap a ella, el porter s'està aixecant i els defenses encara s'estan girant, es fa un silenci, no sento res, tots els meus sentits es concentren en la pilota, em sembla que la puc olorar i tot. Li demano al meu cos el màxim i ell respon gratament donant-me una marxa més, et dono les gràcies perque és el que necessito per arribar a aquesta pilota.
M'acosto ràpidament, veig que el porter s'ha aconseguit incorporar i s'obre com un maleït pop intentant espantar la seva presa, estic a punt de xutar la pilota, em concentro, dirixeixo la mirada cap a la part buida de la porteria, avui no és el teu dia porter, t'has trobat amb un assassí i tinc ganes de sang...Xuto col·locat i amb molta potencia, el Sr. Porter intenta posar la mà, però sap que si toca la pilota es quedarà sense dits. Abans que entri a la porteria ja m'estic girant (no necessito veure com entra ja sé que he fet el 3er gol) Sento la veu d'en Dani des de molt lluny, s'alegra del gol tot cridant "XAVI ETS UN KILLER..." Celebro el gol amb la resta de l'equip, quina sensació, no es pot descrire amb paraules.
Ha sortit la pilota per la banda i em toca fer el "saque". Maleït esfèric, has estat tocan la gespa tota l'estona i t'has aliat amb l'aigua. Em rellisca de les mans i no aconsegueixo una bona passada, me n'adono que encara em falten coses per aprendre, en Gillem em fa una crítica constructiva i té raó, no puc culpar la pilota, ni el fet que estigués molla, t'aseguro que no tornarà a passar.
Aconseguim la victoria: 7 a 5, el gol del dia l'ha fet en Sebas des de la meitat del camp, en Tino no te el dia i només marca 3 gols es posa com a pixixi de la lligueta (deu ni do...) i tots ho celebrem als vestidors.
Cada artista necessita una Mussa.... Núria et dedico l'escrit!
Xavi! Primer de tot benvingut al món dels blocs! i enhorabona per la victòria! he rigut molt, et conec a tu i en Julio i ja m'imaginava la situació. Tots dos sou bastant lletjos això és veritat! jajaj però sou uns cracks! això de plegar les samarretes està molt bé, m'hi he trobat al vestidor, ha de fer il·lusió! i sobre el partit doncs molt bé nois! a donar-ho tot i més quan hi ha un rival així! felicitats a tots! ara no deixis d'escriure! ah i gràcies per l'ordinador! informàtic machine!
ResponderEliminar