Ja fa uns dies que començo ha estar neguitós, crec que desprès de molt de temps, començo a pensar que estic preparat per fer-me el tattoo!!!!! Començo a fer la massa: ja se el que bui, se a on anirà, tinc que trobar un disseny adequat, un bon artista i el temps per fer-ho.
Desprès de 15 dies busca'n em dona la sensació que no trobaré mai el meu company de per vida. Busco per Internet, miro per tot arreu, cap crida l'atenció. De sobte en una pagina web trobo un dibuix que de seguida que el veig se que serà part de mi.
Ara he de buscar el Messi dels Tattoo's per dur a t'erma la dura tasca de passar un drac al meu braç esquerra, per proximitat trobo una botiga a la Rambla Xavier Cugat que fa bona pinta trucaré per quedar i veure'ns amb el mestre.
Divendres tarda truco, quedem el mateix dia i al sortir de la feina vaig cap a la botiga, aparco la moto i a traves del vidre de la botiga veig algú tocant un instrument que mai hagués dit que existís. Entro tot escoltant el so d'aquell fantàstic giny i el primer que penso es: com aquest tiu sigui el tattoador i tingui el mateix talent tattoan que tocant aquell instrument he triomfat.... Ens presentem i de seguida li dic que el bui conèixer una mica, comença l'interrog-ari: Com et dius? quan de temps fa que et dediques això? quants de tribals has tattoat? pots fer el mateix dibuix al meu braç? quant tardaràs? etc etc etc. Estem amb crisis i parlem de negocis i fent us del meu talent per la informàtica arribem a un bon acord. De moment tots dos contents, veurem desprès la feina....
En Ramon fa 10 anys que es dedica a l'art del tattoo a més estudia medicina natural i practica tècniques com l'Acupuntura. Quedem per l'endemà al migdia, em diu que trigarà unes dues hores (mes endavant veuré la crua realitat) surto volant de la feina i amb un tres i no res em veig s’entat al seu canto amb el braç sobre un coixí que esta sobre una camilla, el Ramon davant preparant la maquina infernal...
Tot super higiènic, agulles d'un pam precintades, guant de làtex, desinfectants, un bon ambient musical, que mes es pot demanar??? estic super cagat!!!!!!!En Ramon s'adona i comença a tranquil·litzar-me, parlem de si es molt dolorós i del disseny del drac. Miro atentament com prepara l'aparell, posa l'agulla, prepara la tinta, proba la maquina, m’afaita una part del braç... De seguida m'adono que estic en bones mans i de que sap molt be el què esta a punt de fer.
Sobre el talo i comença l'espectacle, el cagometro esta al nivell màxim, veig com la mà del Ramon subjecta la maquina de cosir i es va acostant lentament al meu braç per fer la cua del drac. Espera'n un immens dolor, sento com les agulles penetren el meu avant braç, la primera sensació es boníssima, fa molt menys mal del que esperava "això serà fàcil". Començo a fixar-me com treballa el gran mestre i la veritat es increïble, quin pols que te el tiu, concentració no li falta, i seguretat encara menys, es conscient del que fa i ho fa molt be, tacte i delicadesa son els seus grans aliats, mentre que els meus nervis el seu pitjor enemic.
Als 10 primers minuts de combat contra la maquina son durs i em comença'n a passar factura, vaig mirant-la i no puc fer res contra ella, començo a notar aquella sensació abans d'estar KO tot es va apagant, estic a punt de flotar perdré el coneixement....
RAMON PARA!!!!. Que passa???? Me voy a desmallar.... Desprès de un minut recobro el coneixement i el primer que sento es la veu de L'Artista: Vaya viaje te has dado, has estado un minuto por hay.... El meu orgull com a home esta tocat i sento vergonya, em diu que es molt normal que no soc el primer que li passa, que estigui tranquil i no m'enparanolli. Es faci'l de dir, però veig que portem 15 minuts i només es veu una part de la cua del drac al braç. Joder no crec que aguanti com diria el meu amic Stallone:"no me siento las piernas Ramon Truman"...
La maquina ha guanyat el primer assalt però no hem rendeixo, en Ramon es molt atén i sap el que necessito, ja que no he dinat em va a buscar la bomba que em mantindrà conscient per acabar l'obra d'art. Porta una coca cola i un donut tremenda combinació de sucres. La pressió em torna a pujar recobro els colors i les forces. Ramon esto lo terminamos hoy....
El procés total dura unes tres hores, cal a dir que el faig parar un parell de vegades més, haig de descansar i tu també... al cap d'una hora esta tota la forma del drac acabada, canvia d'agulles i comença amb el fons, aquesta vegada la maquina de cosir en porta tres per injectar mes tinta... La maleïda escup tinta i emplena que dona gust, es queixa fent sorolls però el Ramon la fa creure, la sotmet, ell es el que mana i la maquina esta esclavitzada... Per finalitzar els degradats i les ombres, amb una mescla de tinta i líquid que ell l'anomena “el miraculós”....
Ja esta acabat i jo haig d'anar a treballar... Diu que ha quedat perfecte i es cert, em miro al mirall, no em crec el que veig, es increïble ha quedat de p.mare. En Ramón fa una foto "esto para el facebook, este trabajo se lo vale!!!!"
Ha fet un bon treball, una obra d'art, estic super content de la feina que ha fet i del tracte que m'ha donat. Es un gran professional i ha estat molt per sobre de les expectatives. Li demano que accepti una propina a part del preu negociat.
Ramon me'n vaig ens veiem el dilluns a la nit per reinstal·lar-te l'ordinador com hem pactat. M'explica com haig de tractar al drac per que tingui bona salut i ens fem una bona apretada de mans.
Marxo, ara fa dos dies que el tinc al braç, cada vegada que el veig m'agrada mes i es xulisim, avui veuré al Ramon i tornaré a donar-li les gràcies per el bon treball i tracte que em va donar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario